Aquest any farà 5 anys de la inauguració del nou hospital. Aquest fet ha aportat moltes millores en qualitat per als usuaris i la implantació de nous serveis; però no tot són bones notícies. El servei d’urgències no ha evolucionat com s’esperaria, tot i els canvis produïts tant per les noves instal·lacions com els canvis soferts a la població. 

Vivim a la comarca més envellida del nostre país, i una població envellida requereix unes atencions especials. En els darrers anys, s’ha passat d’atendre uns 70 pacients diaris (dades de 2010) a uns 110 pacients, un increment de gairebé un 50%. Aquest augment però, no s’ha reflectit, en un augment de personal. Aquesta, juntament amb altres mesures que reclama el personal mèdic i d’infermeria són ignorades per la gerència, i la seva resolució podria comportar un seguit de millores en l’atenció a l’usuari; no oblidem que parlem d’una gestió públic-privada, on no preval exclusivament la qualitat del servei i de l’atenció rebuda, sinó que també és important complir una sèrie d’ítems econòmics i qualitatius que poc tenen a veure amb el servei que rep l’usuari. 

Els darrers mesos podem trobar a les xarxes socials moltes i reiterades queixes sobre el temps d’espera i el temps que els professionals dediquen a l’atenció directa als pacients, fet que ve produït per una manca tangible de personal i una sobrecàrrega del personal actual. 

Sabem també que en els darrers anys, s’ha produït una fuga contínua de professionals cap a altres centres, on gaudeixen d’unes millors condicions econòmiques i professionals. 

Les queixes del personal són diverses, però totalment raonables: increment de la jornada que els permeti fer el traspàs del pacient dins del torn; un percentatge (15%) de jornada a dedicar a feines no assistencial, com ara formació, estudi de casos, comunicació i debrefing amb altres serveis interns o externs…; un calendari semestral o anual equitatiu en caps de setmana i festius que els permeti una millor gestió del temps i una millor conciliació familiar; l’augment de les hores de formació, però sobretot una imprescindible ampliació de personal, un metge més per torn (4D + 3N), un celador exclusiu per a urgències al torn de tardes (com ja disposen al matí), un tècnic auxiliar de dia exclusiu per al servei i l’augment del personal d’infermeria:  no oblidem que, sí ja és prou just el personal actual, aquest es veu minvat en el moment que s’ha de sortir a atendre pacients a domicili (SITREM), o quan un pacient entra al box de crítics i necessita l’exclusivitat de personal d’infermeria per a la seva vigilància continuada.

Tots aquests greuges provoquen en el personal una situació de tensió i estrès que comporta un augment del risc d’error i que posa en perill els usuaris, que són majoritàriament els ciutadans i ciutadanes de la Garrotxa.

Per tots aquests motius i donant per entès que l’Ajuntament d’Olot és part important de la fundació HOCG, la CUP proposa els següents acords: 

• Instar la gerència de l'Hospital d'Olot i Comarcal de la Garrotxa a atendre les reclamacions del personal.
• Crear una taula de seguiment formada per la patronal, els representants dels treballadors i els professionals per assolir les millores necessàries que repercutiran en tots els ciutadans.
• Destinar una major part del pressupost de la Fundació a la millora de la formació del personal d'urgències i que siguin els mateixos professionals els qui decideixin quina ha de ser aquesta formació.