Actualment, l'Hospital d'Olot i Comarcal de la Garrotxa està gestionat per una fundació privada, però més del 90% del seu pressupost és públic. Dels 9 patrons que té, només 3 representen el sector públic, amb la presència de l’alcalde d’Olot.

A nivell dels usuaris, és un model que perpetua desigualtats. La presència de mútues privades en hospitals públics provoca una doble llista d’espera: la de la gent rica, que es pot permetre pagar perquè l’atenguin ràpid, i la del 99% de la població, que pateix llistes d’espera indignes.

A nivell laboral, el fet que la gestió de molts hospitals del país sigui privada fa que les condicions de treball canviïn a cada centre. Des del punt de vista de la CUP, cal recuperar la consigna històrica de la lluita sindical compromesa dels anys vuitanta: “Un únic sistema, un únic conveni”. La gestió 100% pública permetria mantenir tots els llocs de feina i equiparar-ne les condicions laborals a la resta de treballadors del sistema de Salut pública, prenent com a referència el conveni de l'ICS.

Precisament aquesta precarietat ha fet sortir al carrer el personal del nostre hospital. Aquests últims mesos, els treballadors de l’hospital s’han manifestat repetidament per denunciar que la situació era insostenible, denunciant que “la sobrecàrrega de treball fa que cada cop hi hagi més baixes laborals", que “els treballadors estan fent un sobreesforç” i que "no es pot garantir una bona assistència i això pot afectar a la seguretat dels pacients".

A més a més, existeixen precedents. Ben a prop, tenim el cas d’una capital de comarca governada per la CUP: Berga. L’hospital de Sant Bernabé de Berga estava gestionat per un organisme autònom, a través d’un patronat municipal. Fa dos anys, la Generalitat va acceptar gestionar directament l’hospital de Berga, a través de l'empresa pública Salut Catalunya Central, 100% pública i que depèn del Servei Català de la Salut (CatSalut).

L’Hospital de Móra d’Ebre i el de Reus són dos hospitals que també han recorregut aquest mateix camí i han passat a ser 100% de gestió pública en els últims dos anys.

Per si no fossin arguments suficients, fa dos mesos, el mateix gerent de l’Hospital d’Olot va declarar en una entrevista a Nació Garrotxa que aquesta era una opció “que s’havia de valorar” ja que “després de la covid i amb els augments energètics, s'ha desballestat l'equilibri econòmic del centre”. El gerent de l’hospital també deia a l’entrevista que "no li agradaria" que es canviés el model, però que en "cada moment s'haurà de veure quina és la millor solució per a l'Hospital d'Olot".

En les seves intervencions, Junts i ERC, que governen l'Ajuntament i la Generalitat respectivament, van decidir abstenir-se i comprometre's a portar el debat al Patronat de l'Hospital, on hi tenen representació. Per tant, el resultat de la votació depenia dels vots del PSC i de la CUP.

A les passades eleccions municipals, el PSC va obtenir 1.761 vots, mentre que la CUP 1.720. Aquesta diferència de 41 vots va servir perquè l'última regidoria se l'emportés el PSC. Aquesta mínima diferència de vots ha permès al PSC tombar la moció de la CUP.